EL COS HUMÀ

LARINGE

INTRODUCCIÓ: La Laringe o Garganxo és un órgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanismo esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins la tràquea.

FISIOLOGIA: En conjunt, els músculs liringis són capaços de fer moviments lleugers i discrets.

Ajuda a la respiració: Durant la inspiració la laringe aixample el seu espai intern facilitant el flux dáire als pulmons. Durant una inspiració reposada i tranquil·la, els plecs vocals s'abdueixen només molt lleugerament. en canvi, una inspiració forçada fara que els plecs vocals s'abdueixin cap a una posició més exterior i així augmentarà considerablement la capacitat de la via d'aire. Durant una expiració reposada, la laringe es mou en la seva totalitat cap amunt.

Protecció durant la deglució: La laringe protegeix els pulmons de la introducció d'aliments o líquids gràcies als músculs laringis intínsecs.

Ajuda al augment del rendimet muscular: Existeix l'anomenat reflex de tancament per esforç glòtic, que es caracteritza per una adducció tensa i uniforme de la totalitat de la laringe, incloent-hi tant les plecs ventriculars com els vertaders plecs vocals; és el que passa quan es fa un esforç físic important.

Cartílags de la Laringe

ANATOMIA: L'estructura de la laringe humana està determinada per un conjunts de cartílag, en els quals s'insereixen diversoso músculs i lligaments. Hi han tres músculs majors: la tiroides, la cricoide, l'aritenoides i l'epiglotis. Hi de músculs n'hi han vuit: Múscul supraiohïdals, múscul infraïoidals, músculs tiroaritenoïdals, múscul cricotioïdals, músculs cricoaritenoïdals laterals, múscul cricoaritenoïdals posteriors, múscul arinoteïdals transvers, múscul arinoteïdals oblics.

anatomia de la Laringe.

PATOLOGIA:
Cancer: causa= consum abusiu de tabac.
Crup: causa= infecció respiratoria aguda provocada per un virus.
Difteria: causa= Infecció bacteriana molt contagiosa.
Laringitis aguda: causa= infeccioó irritació o ús accesiu de veu.
Laringitis cronica : causa= irritació causada pel consum del tabac , el fum , la pols, o el esforç de veu.
Lesions: causa= Traumatismes de qualsevol mena a la gola, ingerir líquids molts calents.

Persona en la qua se li assenyala a on té la Laringe.

WEBGRAFIA:
1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Laringe
2.https://guiamedicafamiliar.com/enfermedades-la-laringe/

Alumne: Maria Lapedra Martín
Professor: Esteve Miràngels
Curs i any: 2017-18/ 3r ESO "B"
Escola i Logo: Escolàpies Figueres

CEC APÈNDIX

En l'anatomia humana l' apèndix és un orgaan vestigial de l'intesti humà format per un tub cec, que el trobem conectar a la primera torció de l' intestí gros, del qual es desenvoltura durant la formació d'un organisme pluriel·lular vegetal o animal. a partir d'un zigot. L'apèndix és aprop de la unió de l'investí prim i intestí gros.

L'apendicitis ( inflamació d'apèndix ) és la patologia más comuna del apèndix. No obstant, l'apèndix és també el loc de múltiples tumors influent el humor carcinoide i el mucocele apendicicular, d'entre d'altres.

Anna Darnés

El recte

NUTRICIÓ RELACIÓ

EL RECTE

Podem dir que el recte és un segment que constitueix l'últim tram del tub digestiu. Medeix 12cm aproximadament, 5 dels cuals corresponen a l'ampolla rectal. Està constituït pel múscul esfínter voluntari (esfínter extern de l'anus), recobert de mucosa, i es tracta d'una obertura a través de la qual els materials de rebuig de la digestió (excrements) surten del cos.

ANATOMIA:

El recte en els humans esta situat a la línea mitja del cos.

Es troba relacionat, pels costats, amb el múscul esfínter extern, amb les fosses isquiorrectales i amb els elevadors de l'anus, per darrere amb el rafe anococcígeo i amb els fascicles musculars que en ell s'insereixen i per davant amb la uretra ( en l'home) o amb la vagina (en la dona).El conducte anal està format per un aparell muscular i per pell modificada. A l'àrea anal, els borrissols apareixen a partir de la línia anoperineal; generalment estan més desenvolupats en l'home que en la dona. En els humans, durant la pubertat i l'adolescència augmenten els nivells d'andrògens (hormones sexuals masculines). Els fol·licles de borrissol responen a aquest augment, principalment al de la testosterona i els seus derivats, el que provoca el creixement del borrissol androgènic en el cos.

FISIOLOGIA:

El recte normalment està buit però si s'omple, la seva adaptabilitat li permet retardar el buidatge de la femta que contingui.

El mecanisme de defecació depèn especialment de l'activitat motora del còlon, que presenta diverses etapes: 


-Contraccions segmentàries, no propulsivas, del contingut intestinal.

-Contraccions peristàltiques propulsivas, per al trasllat del bol fecal cap al còlon esquerre.

-Contraccions segmentàries, no propulsivas, que faciliten la reabsorció del contingut intestinal.

PATOLOGIA:

El recte és un dels òrgans més importants en la defecació humana.L'ampolla rectal serveix com emmagatzematge temporal de

la femta, pel fet que les parets rectals es distenen quan s'acumulen els excrements al seu interior.





Quan el recte està ple, la pressió intrarrectal empeny a les parets del canal anal, el recte s'escurça i les ones peristàltiques propulsen la femta 
cap a l'anus. Els esfínters intern i extern s'obren pels músculs del sòl pèlvic, permetent la sortida dels excrements a l'exterior.

WEBGRAFIA:

https://es.wikipedia.org/wiki/Recto#Fisiolog%C3%ADa_del_recto

https://www.salud.mapfre.es/salud-familiar/mayores/enfermedades-mayores/anatomia-y-fisiologia-ano-rectal/

NADIA HADRI







segmentàries, no propulsivas, que faciliten la reabsorció del contingut intestinal

CAVITAT NASAL

INTRODUCCIÓ :

La cavitat nasal es troba darrere de les fosses nasals i forma a l'interior del nas.

ANATOMIA :

FISIOLOGIA :

PATOLOGIA :

WEBGRAFIA :

https://arribasalud.com/cavidad-nasal/#.Wq__AmvOHZ4

https://es.wikipedia.org/wiki/Fosa_nasal#Fisiolog%C3%ADa

Noelia Quiroz

Escolàpies Figueres

TROMPES DE FAL·LOPI

Les trompes de Fal·lopi

L'aparell reproductor femeni esta composat per diverses parts entre elles les trompes de Fal·lopi que conecten els ovaris amb l'uter i és l'espai on es produeix la fecundació, inici de la vida humana.

Anatomia:

Anònim
https://www.thinglink.com/scene/662692943634628608

Les trompes de Fal·lopi són dos tubs prims que van de cada ovari fins a l'úter. Mesuren entre 10 i 18 cenímetres i poden arribar a ser tant gruixudes com un llapis i les parets estan recobertes de cèl·lules ciliars que ajuden a l'òvul a despleçar-se.

Estan dividides en les parts següents:

- Ampul·la: mesura de quatre a sis centímetres i va augmentant de mida a mesura que s'acosta l'infandíbul.

- Istme: És la segona part més estreta i mesura de dos a quatre centímetres

- Porció uterina o intramural: Està inclosa en el múscul uterí i és la part més estreta de la trompa.

https://www.quia.com/jg/1982242list.html

Anonim

Fisiologia:

La funció de les trompes de Fal·lopi és l'encarregada d'aspirar o succionar l'oòcit de l'ovari cada mes, per a posteriorment, esperar durant 24-72 hores a una fecundació. Si aquesta no es produís, l'oòcit s'absorbeix, i si fecunda, la trompa permet el transport de l'oòcit fecundat cap a l'úter, gràcies a uns moviments contràctils i a unes cèl·lules ciliars que la recobreixen. El oòcit fecundat o zigot romandrà en la trompa unes 48 - 72 hores en el seu recorregut cap a l'úter, on finalment, implantarà l'embrió.

Patologia:

Les malalties més freqüents relacionades amb les trompes de Fal·lopi són:

- L'obstrucció tubàrica: Que sol ser degut a un procés infecciós que ocasiona una fibrosi que acaba tancant la trompa

- La dilatació tubàrica o hidrosalpinx: Que es produeix per acumulació de líquid a l'interior de la trompa, habitualemente líquid serós, procedent de la mateixa mucosa de la trompa. Això passa quan el extrem final de la trompa es obstrueix i el líquid no pot sortir a l'exterior, quedant allí acumulat.

- El piosalpinx: És una acumulació de pus a l'interior de la trompa, secundari a una infecció pèlvica. Sol tenir com a conseqüència la fibrosi posterior, i la trompa closa.

- La tuberculosi genital: És una forma cada vegada menys freqüent d'afectació de les trompes per la tuberculosi, que arriba allà normalment per via sanguínia. En aquests casos no sol haver-hi més símptomes que l'esterilitat.

- Les malformacions del tracte genital femení també poden ocasionar problemes en les trompes, com la seva absència o escàs desenvolupament.

També és important dir que la major part de les malalties que tenen a veure amb les trompes de Fal·lopi són bilaterals, és a dir, que es posible que si han afectat a una trompa poden afectar a l'altre.

Webgrafia:

https://www.asproin.com/enfermedades-de-las-trompas-de-falopio/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Trompa_de_Fal%C2%B7lopi

Aquestes dos pàgines web són les que més m'han ajudat a fer el treball

Francesc Mora Martinez

3er ESO C

CÒLON

NUTRICIÓ

CÒLON

En aquesta imatge podem veure les 4

seccions en què es divideix el còlon.

INTRODUCCIÓ:

El còlon és la part final de l'aparell digestiu, i en la majoria dels vertebrats la seva funció és extreure aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.

ANATOMIA:

El còlon està format per 4 seccions. El còlon ascendent. el còlon transvers, el còlon descendent i el còlon sigmoide. El còlon que va del cec fins a la flexura esplènica, també s'anomena còlon dret i la resta és conegut com a còlon esquerre.

FISIOLOGIA:

- La funció principal del còlon és:

Còlon Dret: L'absorció d'aigua i electròlits

Còlon Esquerre: L'emmagatzamatge d'excrements

- Classificació Funcional: Segons la secció en que està format el còlon té diferentes funcions.

Còlon Ascendent i Cec: Propulsió, la retenció i la barreja de quim, el metabolisme aeròbic i anaeròbic i la relació del fluid intraluminal.

Còlon Transvers: És un conducte ràpid entre el còlon dret i el còlon esquerre, propulsió ràpida, regula el volum i absorbeix l 'aigua i el sodi (líquid intaluminal).

Còlon Descendent: Poca absorció, resolució final del contingut intraluminal i té la funció de reserva.

PATOLOGIA:

Les malalties i transtorns més comuns del còlon són:

- Càncer de còlon: Creixements cancerossos en el còlon, l'apèndix i el recte.

- Colitis: És l'inflamació del còlon i s'usa per descriure una inflamació de l'intestí gros.

- Diarrea: És un canvi en les evacuacions intestinals i causa que la femta sigui més tova del normal. La femta és el que queda després que el sistema digestiu hagi absorbit els nutrients i els líquids que ha menjat i ha begut.

- Diverculitis: És la inflamació i infecció dels diverticles de l'intestí, sobretot de l'intestí gruixut. No s'ha de confondre amb la diverticulosi.

- Diverticulosi: És la presència de diverticles al còlon.

WEBGRAFIA:

- VIQUIPÈDIA:

El còlon: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2lon
El càncer de còlon: https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_colorectal
Colitis: https://ca.wikipedia.org/wiki/Colitis
Diarrea: https://ca.wikipedia.org/wiki/Diarrea
Diverculitis: https://ca.wikipedia.org/wiki/Diverticulitis
Diverticulosi: https://ca.wikipedia.org/wiki/Diverticulosi

- SLIDESHARE:

Fisologia del còlon: https://es.slideshare.net/dratd/fisiologia-de-colon-25260667

Joana Jucglà Quer

ESCOLÀPIES FIGUERES

Glàndules suprarrenals

GLÀNDULES SUPRARRENALS

Les glàndules suprarenals són dues estructures situades sobre els ronyons i pesen aproximadament 4 g. La seva funció és la regulació de l'estrès, mitjançant la síntesi de diverses hormones, entre elles el cortisol i l'adrenalina.
ANATOMIA:
Estan formades per dues estructures diferents: la medul·la suprarenal i la crosta suprarenal:

MEDUL·LA SUPRARENAL:

La medul·la suprarenal està composada principalment per unes cèl·lules anomenades cromafines que són les productores de les hormones. És l'òrgan principal que transforma la tirosina en catecolamines, com per exemple l'adrenalina. Les cromafines deriven de la cresta neural en forma de neurones modificades.

Quan el cos ha de donar resposta a una situació estressant, com per exemple a l'exercici físic o a un perill, les cèl·lules de la medul·la suprarenal produeixen catecolaminas, les quals són incorporades a la sang. En aquestes hormones, s'hi troba epinefrina i norepinefrina. Aquesta primera té efectes importants, per exemple:un augment de la freqüència cardíaca, broncodilatació, vasoconstricció i un augment del metabolisme. Aquestes respostes són molt fugaces.

CROSTA SUPRARENAL:

La crosta suprarenal rodeja la circunferència de la glàndula suprarenal. La seva funció és regular diversos components del metabolisme i produeix mineralocorticoides i glucocorticoides, els quals inclouen aldosterona i cortisol. La crosta suprarenal també és un lloc secundari de producció d'hormones sexuals, tant femenines com masculines.

La crosta suprarenal segrega hormones esteroides, per la qual cosa les seves cèl·lules presenten, en abundància, reticles endoplasmàtics llisos i mitocondris. En funció dels tipus cel·lulars i de la funció que realitzen, hi ha tres capes de teixit diferents. Aquestes són:

Zona glomerular
Zona fascicular
Zona reticular

FISIOLOGIA:

La funció de les glàndules suprarenals és de produïr hormones. En total, produeixen més de tres dotzenes d'hormones.

La crosta rep instruccions principalment de la hipòfisi i la medul·la les rep directament del sistema nerviós.

Totes les hormones segregadas per la crosta reben el nom d'esferoides dels quals n'hi ha tres tipus: mineralcorticoides, els quals controlen l'equilibri de sodi i potassi a l'organisme, glucocorticoides, els quals contribueixen en elevar el nivell de glucosa de la sang i hormones sexuals.

La medul·la segrega només dos hormones: l'adrenalina i la noradrenalina. Aquestes són les causants de les reaccions que es produeixen en casos de pànic o fúria.

PATOLOGIA:

Algunes malalties associades són:

Malaltia d'Addison (o insuficiència suprarenal)
Síndrome de Cushing
Hiperplàsia suprarenal congènita
Feocromacitoma
Síndrome de Waterhouse-Friderichsen

WEBGRAFIA:

https://selecciones.com.mx/que-funcion-tienen-las-glandulas-suprarrenales/

https://es.wikipedia.org/wiki/Glándula_suprarrenal#Anatom%C3%ADa

https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002219.htm

https://www.infermeravirtual.com/cat/activitats_de_la_vida_diaria/fitxa/glandula_suprarenal/sistema_endocri

https://ca.wikipedia.org/wiki/Glàndula_suprarenal

http://accessmedicina.mhmedical.com/content.aspx?bookid=1508&sectionid=102971793

SARA ROIG

3r ESO C

ESÒFAG

ESÒFAG

L'esòfag ès un tub d'uns 25 centimetres de llarg. Està situat darrera de la tràquea i comuica la gola amb l'esofa la paret de l'esòfag té diverses capes, dues de les quals son musculars.

ANATOMIA:

L'esòfag esta format per: Arc aòrtic, faringoesofàgica, constricció toràcica, bronqui principal esquerre, constricció diafragmàtica i múscul constrictor inferior faringe.

Arc aòrtic:

GANGLIS LIMFÀTICS

NUTRICIÓ

ANATOMIA:

La seva estructura és molt semblant a la d'un ronyó. Solen medir un centímetre de diàmetre, però a vegades la mida pot augmentar si hi ha una contínua activitat. Cada gàngli limfàtic està envoltat d'un teixit connectiu de col·làgen. A la part central del gàngli hi ha situada la medul·la.

FISIOLOGIA:

Permet la interacció entre antígens i limfòcits. Allà, els limfòcits proliferen per aconseguir la resposta inmunitària. Aquests, són activats per el contacte amb els antígens. Un cop ja s'han activat, surten pels vasos limfàtics, per així arribar fins al teixit infectat i fer la seva funció.

PATOLOGIA:

LINFEDEMA: És la inflamació causada per una acumulació de líquid limfàtic. Això passa si el sistema limfàtic té malformacions, infeccions, mononucleòsis infecciosa o té càncer. Normalment sol afectar a les extremitats, i a vegades per la zona de la cara, el coll i l'abdòmen.

LINFADENOPATIA: Els glànglis limfàtics s'inflamen per les infeccions. El xarampió, la febre glandular, la sida... també poden causar aquesta enfermetat.

LINFADENITIS: És la inflamació dels glàngis limfàtics, provocats per infeccions; semblant a la linfadenopatia.

LINFOMA: Ës el càncer del sistema limfàtic, habitualment generat a l'estòmac. Produeix molt de cansanci, febre, pèrdua de pes i suor excesiva durant la nit.

FILARIASIS: Infecció dels canals limfàtics produït per un cuc o un paràsit.

ESPLENOMEGALIA: El braç s'inflama a causa d'una infecció viralm com per exemple la mononucleosis infecciosa.

AMIGDALITIS: Les amígdeles s'infecten i s'inflamen. Causa dolor de gola, febre, i dificultats a l'hora d'empassar.

WEBGRAFIA:

https://es.wikipedia.org/wiki/Ganglio_linf%C3%A1tico

https://www.news-medical.net/health/Lymph-nodes-and-Disease-(Spanish).aspx

Clàudia Batlle

ARTICULACIONS

RELACIÓ

Introducció:

Una articulació és el conjunt de teixits o elements que intervénen en la unió de dos o més ossos, de manera que impedeix que se separin. Permeten els moviments normals i eviten els anormals. Es poden dividir en tres grups: fixes (crani), mòbils (colze, genoll,...) i semimòbils (vèrtebres).

Anatomia:

En anatomia, una articulació o desllorigador és el conjunt d'estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos. La part de l'anatomia que s'encarrega de l'estudi de les articulacions és l'artrologia. Morfològicament, els diferents tipus d'articulacions es classifiquen segons el teixit que les uneix: fibroses, cartilaginoses o sinovials. Fisiològicament, el cos humà té diversos tipus d'articulacions, com la sinartrosi (no mòbil), símfisi (amb moviment monoaxial) i diartrosi (major amplitud o complexitat de moviment).

Una diartrosi, un tipus d'articulació.

Fisiologia:

Els extrems dels ossos que formen les articulacions amb moviment estan constituïts per un tipus especial de teixit ossi, anomenat teixit cartilaginós, que és més tou i amb la superfície llisa. D’aquesta manera, un extrem pot lliscar sobre l’extrem de l’altre ós. Per unir els óssos que formen les articulacions hi ha unes tires elàstiques que ajuden a mantenir la superfície de contacte entre els ossos i a limitar l’amplitud del moviment, de forma que els ossos es mantinguin al seu lloc, són els lligaments.

Entre mig dels óssos que formen les articulacions hi ha la bossa sinovial, que està plena de líquid sinovial. La seva funció és la d’actur com a coixí i facilitar el moviment. Aquesta bossa suporta durant tot el dia el pes del cos i la força del moviment, per la qual cosa, a mesura que passa el dia es va aixafant, però durant les hores que estem dormint es va recuperant i a l’endemà ja està completament recuperada i disposada a tornar a treballar tot el dia.

Patologia:

La patologia de les articulacions són les dferentes malaltiss que poden tenirles articulacins:

Capsulitis adhesiva:l’espatlla queda inflamada
Sindrome de plica: la plica sinovial s’inflama i causa problemes mecànics al genoll

Webgrafia:

Introducció:

Anatomia:

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Articulació_(anatomia)

Fisiologia:

http://www.xtec.cat/~jsanz/experie/concurs/articula.htm

Patologia:

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0psula_articular

Imatges:

Laura Burcet Llorens

Escolapies Figueres

Logo

UN MODEL GUANYADOR

CEC APÈNDIX