EL COS HUMÀ: ARTICULACIONS

Introducció:

Una articulació és el conjunt de teixits o elements que intervénen en la unió de dos o més ossos, de manera que impedeix que se separin. Permeten els moviments normals i eviten els anormals. Es poden dividir en tres grups: fixes (crani), mòbils (colze, genoll,...) i semimòbils (vèrtebres).

Anatomia:

En anatomia, una articulació o desllorigador és el conjunt d'estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos. La part de l'anatomia que s'encarrega de l'estudi de les articulacions és l'artrologia. Morfològicament, els diferents tipus d'articulacions es classifiquen segons el teixit que les uneix: fibroses, cartilaginoses o sinovials. Fisiològicament, el cos humà té diversos tipus d'articulacions, com la sinartrosi (no mòbil), símfisi (amb moviment monoaxial) i diartrosi (major amplitud o complexitat de moviment).

Una diartrosi, un tipus d'articulació.

Fisiologia:

Els extrems dels ossos que formen les articulacions amb moviment estan constituïts per un tipus especial de teixit ossi, anomenat teixit cartilaginós, que és més tou i amb la superfície llisa. D’aquesta manera, un extrem pot lliscar sobre l’extrem de l’altre ós. Per unir els óssos que formen les articulacions hi ha unes tires elàstiques que ajuden a mantenir la superfície de contacte entre els ossos i a limitar l’amplitud del moviment, de forma que els ossos es mantinguin al seu lloc, són els lligaments.

Entre mig dels óssos que formen les articulacions hi ha la bossa sinovial, que està plena de líquid sinovial. La seva funció és la d’actur com a coixí i facilitar el moviment. Aquesta bossa suporta durant tot el dia el pes del cos i la força del moviment, per la qual cosa, a mesura que passa el dia es va aixafant, però durant les hores que estem dormint es va recuperant i a l’endemà ja està completament recuperada i disposada a tornar a treballar tot el dia.