LARINGE

INTRODUCCIÓ: La Laringe o Garganxo és un órgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanismo esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins la tràquea.

FISIOLOGIA: En conjunt, els músculs liringis són capaços de fer moviments lleugers i discrets.

Ajuda a la respiració: Durant la inspiració la laringe aixample  el seu espai intern facilitant el flux dáire als pulmons. Durant una inspiració reposada i tranquil·la, els plecs vocals s'abdueixen només molt lleugerament. en canvi, una inspiració forçada fara  que els plecs vocals s'abdueixin cap a una posició més exterior i així augmentarà considerablement la capacitat de la via d'aire. Durant una expiració reposada, la laringe es mou en la seva totalitat cap amunt.

Protecció durant la deglució: La laringe protegeix els pulmons de la introducció d'aliments o líquids gràcies als músculs laringis intínsecs.

Ajuda al augment del rendimet muscular: Existeix l'anomenat reflex de tancament per esforç glòtic, que es caracteritza per una adducció tensa i uniforme de la totalitat de la laringe, incloent-hi tant les plecs ventriculars com els vertaders plecs vocals; és el que passa quan es fa un esforç físic important.

Cartílags de la Laringe

ANATOMIA: L'estructura de la laringe humana està determinada per un conjunts de cartílag, en els quals s'insereixen  diversoso músculs i lligaments. Hi han tres músculs majors: la tiroides, la cricoide, l'aritenoides i l'epiglotis. Hi de músculs n'hi han vuit: Múscul supraiohïdals, múscul infraïoidals, músculs tiroaritenoïdals, múscul cricotioïdals, músculs cricoaritenoïdals laterals, múscul cricoaritenoïdals posteriors, múscul arinoteïdals transvers, múscul arinoteïdals oblics.

anatomia de la Laringe.

PATOLOGIA:  
Cancer: causa=  consum abusiu de tabac.
Crup: causa= infecció respiratoria aguda provocada per un virus.
Difteria: causa=  Infecció bacteriana molt contagiosa.
Laringitis aguda: causa= infeccioó irritació o ús accesiu de veu.
Laringitis cronica : causa=  irritació causada pel consum del tabac , el fum , la pols, o el esforç de veu.
Lesions: causa= Traumatismes de qualsevol mena a la gola, ingerir líquids molts calents.

Persona en la qua se li assenyala a on té la Laringe.

WEBGRAFIA: 
1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Laringe
2.https://guiamedicafamiliar.com/enfermedades-la-laringe/

Alumne: Maria Lapedra Martín
Professor: Esteve Miràngels
Curs i any: 2017-18/ 3r ESO "B"
Escola i Logo: Escolàpies Figueres

El recte

EL RECTE

Podem dir que el recte és un segment que constitueix l'últim tram del tub digestiu. Medeix 12cm aproximadament, 5 dels cuals corresponen a l'ampolla rectal. Està constituït pel múscul esfínter voluntari (esfínter extern de l'anus), recobert de mucosa, i es tracta d'una obertura a través de la qual els materials de rebuig de la digestió (excrements) surten del cos.




ANATOMIA:

El recte en els humans esta situat a la línea mitja del cos. 

Es troba relacionat, pels costats, amb el múscul esfínter extern, amb les fosses isquiorrectales i amb els elevadors de l'anus, per darrere amb el rafe anococcígeo i amb els fascicles musculars que en ell s'insereixen i per davant amb la uretra ( en l'home) o amb la vagina (en la dona).El conducte anal està format per un aparell muscular i per pell modificada. A l'àrea anal, els borrissols apareixen a partir de la línia anoperineal; generalment estan més desenvolupats en l'home que en la dona. En els humans, durant la pubertat i l'adolescència augmenten els nivells d'andrògens (hormones sexuals masculines). Els fol·licles de borrissol responen a aquest augment, principalment al de la testosterona i els seus derivats, el que provoca el creixement del borrissol androgènic en el cos.

FISIOLOGIA:

El recte normalment està buit però si s'omple, la seva adaptabilitat li permet retardar el buidatge de la femta que contingui.

El mecanisme de defecació depèn especialment de l'activitat motora del còlon, que presenta diverses etapes: 


-Contraccions segmentàries, no propulsivas, del contingut intestinal.

-Contraccions peristàltiques propulsivas, per al trasllat del bol fecal cap al còlon esquerre.

-Contraccions segmentàries, no propulsivas, que faciliten la reabsorció del contingut intestinal.

PATOLOGIA:

El recte és un dels òrgans més importants en la defecació humana.L'ampolla rectal serveix com emmagatzematge temporal de

la femta, pel fet que les parets rectals es distenen quan s'acumulen els excrements al seu interior.

Quan el recte està ple, la pressió intrarrectal empeny a les parets del canal anal, el recte s'escurça i les ones peristàltiques propulsen la femta 
cap a l'anus. Els esfínters intern i extern s'obren pels músculs del sòl pèlvic, permetent la sortida dels excrements a l'exterior.

WEBGRAFIA:

https://es.wikipedia.org/wiki/Recto#Fisiolog%C3%ADa_del_recto

https://www.salud.mapfre.es/salud-familiar/mayores/enfermedades-mayores/anatomia-y-fisiologia-ano-rectal/

NADIA HADRI

            

segmentàries, no propulsivas, que faciliten la reabsorció del contingut intestinal

CÒLON

CÒLON

En aquesta imatge podem veure les 4 

seccions en què es divideix el còlon.

INTRODUCCIÓ: 

El còlon és la part final de l'aparell digestiu, i en la majoria dels vertebrats la seva funció és extreure aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.

ANATOMIA: 

El còlon està format per 4 seccions. El còlon ascendent. el còlon transvers, el còlon descendent i el còlon sigmoide. El còlon que va del cec fins a la flexura esplènica, també s'anomena còlon dret i la resta és conegut com a còlon esquerre.

FISIOLOGIA:

- La funció principal del còlon és:

• Còlon Dret: L'absorció d'aigua i electròlits

• Còlon Esquerre: L'emmagatzamatge d'excrements

- Classificació Funcional: Segons la secció en que està format el còlon té diferentes funcions.

• Còlon Ascendent i Cec: Propulsió, la retenció i la barreja de quim, el metabolisme aeròbic i anaeròbic i la relació del fluid intraluminal.

• Còlon Transvers: És un conducte ràpid entre el còlon dret i el còlon esquerre,  propulsió ràpida, regula el volum i absorbeix l 'aigua i el sodi (líquid intaluminal).

• Còlon Descendent: Poca absorció, resolució final del contingut intraluminal i té la funció de reserva.

PATOLOGIA:

Les malalties i transtorns més comuns del còlon són:

- Càncer de còlon: Creixements cancerossos en el còlon, l'apèndix i el recte.

- Colitis: És l'inflamació del còlon i s'usa per descriure una inflamació de l'intestí gros.

- Diarrea: És un canvi en les evacuacions intestinals i causa que la femta sigui més tova del normal. La femta és el que queda després que el sistema digestiu hagi absorbit els nutrients i els líquids que ha menjat i ha begut.

- Diverculitis: És la inflamació i infecció dels diverticles de l'intestí, sobretot de l'intestí gruixut. No s'ha de confondre amb la diverticulosi.

- Diverticulosi: És la presència de diverticles al còlon.

WEBGRAFIA:

-  VIQUIPÈDIA:

• El còlon:  https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2lon
• El càncer de còlon:  https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_colorectal
• Colitis:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Colitis
• Diarrea:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Diarrea
• Diverculitis:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Diverticulitis
• Diverticulosi:  https://ca.wikipedia.org/wiki/Diverticulosi

-  SLIDESHARE:

• Fisologia del còlon: https://es.slideshare.net/dratd/fisiologia-de-colon-25260667  

Joana Jucglà Quer 

ESCOLÀPIES FIGUERES

GANGLIS LIMFÀTICS

ANATOMIA:

La seva estructura és molt semblant a la d'un ronyó. Solen medir un centímetre de diàmetre, però a vegades la mida pot augmentar si hi ha una contínua activitat. Cada gàngli limfàtic està envoltat d'un teixit connectiu de col·làgen. A la part central del gàngli hi ha situada la medul·la.

FISIOLOGIA:

Permet la interacció entre antígens i limfòcits. Allà, els limfòcits proliferen per aconseguir la resposta inmunitària. Aquests, són activats per el contacte amb els antígens. Un cop ja s'han activat, surten pels vasos limfàtics, per així arribar fins al teixit infectat i fer la seva funció.

PATOLOGIA:

LINFEDEMA: És la inflamació causada per una acumulació de líquid limfàtic. Això passa si el sistema limfàtic té malformacions, infeccions, mononucleòsis infecciosa o té càncer. Normalment sol afectar a les extremitats, i a vegades per la zona de la cara, el coll i l'abdòmen.

LINFADENOPATIA: Els glànglis limfàtics s'inflamen per les infeccions. El xarampió, la febre glandular, la sida... també poden causar aquesta enfermetat.

LINFADENITIS: És la inflamació dels glàngis limfàtics, provocats per infeccions; semblant a la linfadenopatia.

LINFOMA: Ës el càncer del sistema limfàtic, habitualment generat a l'estòmac. Produeix molt de cansanci, febre, pèrdua de pes i suor excesiva durant la nit.

FILARIASIS: Infecció dels canals limfàtics produït per un cuc o un paràsit.

ESPLENOMEGALIA: El braç s'inflama a causa d'una infecció viralm com per exemple la mononucleosis infecciosa.

AMIGDALITIS: Les amígdeles s'infecten i s'inflamen. Causa dolor de gola, febre, i dificultats a l'hora d'empassar.

WEBGRAFIA:

https://es.wikipedia.org/wiki/Ganglio_linf%C3%A1tico

https://www.news-medical.net/health/Lymph-nodes-and-Disease-(Spanish).aspx

Clàudia Batlle

DUODÈ

Tros del duodè -
 httpx://ambitocientificotecnologico.blogspot.es/1226946960/im-genes-del-aparato-digestivo/

El nom de duodè prové del llatí duodenum digitorm, que vol dir dotze polzades. En sortir de l'estómac l'aliment convertit en farineres entra en el primer tram de l'intestí prim: el duodè. Allà quan passa  s'hi aboquen la bilis i el suc pancreàtic que desfan totalment les farinetes fins separar-ne les molècules dels nutrients i deixar-les pràcticament líquides. Així es completa la digestió química.

Anatomia

En anatomia el duodè és un tub articular buit que connecta l'estómac amb el jejú. És la primera part, i més curta, de l'intestí prim. És on té lloc la major part del procés de la digestió química. Comença al bulb duodenal (Primer tram del duodè, a continuació del pílo) i acaba al lligament de Treitz (múscul suspensor). Aquest petit òrgan es divideix en quatre segments, que són coneguts com el duodè superior, el duodè descendent, el duodè horitzontal i el duodè ascendent. Té forma de “C” per les criptes. Aquestes criptes són responsables de l'augment de la superfície de la membrana intestinal i asseguren així una millor digestió. També conté els músculs llisos que ajuden a moure els materials de rebuig. Té diversos conductes procedents del pàncrees, la vesícula biliar i el fetge.

Estructura del duodè - https://www.exapuni.com/apuntes/detalle/908/126/Anatom%C3%ADa/Duodeno

Fisiologia

La seva funció principal és rebre els aliments parcialment digerits a l'estómac, i completar el procés de la digestió. A l'estómac, els aliments es barregen amb els àcids i es digereixen parcialment. Aquesta barreja de semi aliments digerits i dels àcids estomacals es coneix com el quim. Aquest quim es rep des de l'estómac i llavors s'inicia la descomposició dels aliments amb l'ajuda dels enzims i el suc intestinal. També rep la bilis del fetge i la vesícula biliar i els sucs pancreàtics del pàncrees. Aquestes secrecions són de grán importància per garantir la correcta digestió dels aliments en el duodè.

A més de digerir els aliments, és responsable de regular la velocitat del buidatge gàstric, així com de l'activació dels senyals de fam. El buidatge gàstric es refereix al buidatge de l'estómac, és a dir, el procés de l'alimentació, que surt de l'estómac i entra al duodè. Aquestes funcions són facilitades per les hormones secretades per l'epiteli duodenal. Hi ha una petita obertura circular entre l'estómac i el duodè, coneguda com el pílor, que allibera el quim al duodè. Les cèl·lules presents en l'epiteli del duodè, al seu torn, alliberen dues hormones conegudes com la secretina i la colecistoquinina. La secretina és alliberada en resposta a l'excés de l'àcid a l'intestí prim o al duodè, mentre que la secreció de la colecistoquinina és estimulada per la presència dels aminoàcids i els àcids grassos. Aquestes dues hormones estimulen el fetge i la vesícula biliar per alliberar la bilis, així com el pàncrees per secretar enzims (la lipasa, l'amilasa i la tripsina) al duodè.

Un cop feta la digestió, absorbeix els nutrients des d'on aquests pentren en el torrent sanguini. En resum, les seves principals funcions en el sistema digestiu, són la digestió dels aliments, l'absorció de nutrients, el control de la velocitat del buidatge gàstric, la regulació de la fam i la circulació dels aliments a través del tracte gastrointestinal. S'ha demostrat, que els aliments i els nutrients són més absorbits en el duodè, que a l'estómac. La cirurgia de la derivació gàstrica, sovint implica el duodè. Això es deu al seu immensa importància en l'absorció dels nutrients, la regulació de la fam i la circulació dels aliments. En la cirurgia del bypass gàstric, en general, el duodè es passa per alt en un intent de disminuir l'absorció dels nutrients i de les calories.

Patologia

La malaltia de Crohn dés una malaltia inflamatoria de l'intestí que afecta al revestiment del tractat digestiu. Pot causar diarrea severa, dolor abdominal i malnutrició. També febre, fatiga i úlceres. No existeix cura, però el tractament pot lassar a remisions a llarg plaç. 

La malaltia celíaca és una malaltia digestiva hereditària que causa una reacció immune a l'intestí prim quan s'ingereixen productes que contenen gluten. La reacció llastima la superfície de l'intestí i crea la incapacitat d'absorbir certs nutrients. Això porta a una deficència de vitamines que poden fer mal al cervell, sistema nerviós, ossos i fetge. Pot causar diarrea, dolor abdominal i inflamació, depressió, llagues a la boca.

El càncer duodenal comença en el duodè i podria afectar a altres parts de l'estómac o intestins prims. Els simptomes inclueixen un dolor abdominal lleu, un dolor similar al d'una úlcer, dolor d'esquena, pèrdua d'energia i orina de color clar. Pot ser tractada amb una resecció d l'intestí per remoure el tumor i quimioterapia.

KAREN PUERTOLLANO

Webgrafia:

https://lasaludi.info/duodeno-funcion.html

https://es.slideshare.net/mobile/RicardoCampos5/patologias-duodenales

https://muyfitness.com/enfermedades-del-duodeno_13112719/

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Duodè

FARINGE

INTRODUCCIÓ:

 La faringe és un conducte de parets membranoses que comunica la boca amb l'esófag. Forma part del tub digestiu i contribueix en la respiració i, comunica amb les fosses nasals, les trompes d'Eustaqui i la laringe.

ANATOMIA:

La faringe es divideix en tres parts:
Estructura de la faringe:
-Nasofaringe: és el segment superior, obert a les fosses nasals. La seva funció és fundamentalment respiratòria i auditiva.
-Orofaringe: comunica amb la boca, i per la part de darrere amb la segona i tercera vèrtebra. La seva funció fundamentalment és digestiva i respiratòria.
-Laringofaringe: està comunicada amb la laringe. La seva funció és aerodigestiva.

La faringe és una zona de pas tant d'aire com aliments, que acaba en l'epiglotis, que és una espècie de vàlvula  que cobreix l'entrada de la laringe i que impedeix que els aliments entrin en ella i en la tràquea, quedaoberta pel pas de l'aire per els pulmons
Per tant, aquesta vàlvula s'obre i es tanca per acte reflex.

FISIOLOGIA:

Es poden englobar en quatre funcions:

-Respiratòria: la faringe permet que el cos respiri oxigen i deixi anar diòxid de carboni.
-Deglutoria: la faringe permet que els aliments entrin a l'estómac per proporcionar el cos amb l'aliment sense asfíxia.
-Fonatoria: les cordes vocals són a la faringe, i són el que fa possible la parla. Quan l'aire es mou a través de les cordes vocals, es crea sons.
-Inmunulògica: anell limfàtic de Waldeyer. Composta per òrgans limfàtics.


PATOLOGIA:

Les infeccions són comunes perquè tant l'aliment com l'aire passa pel mateix conducte.
Hi ha diversos problemes de salut que pot afectar greument a la faringe, que són els següents:

-Faringitis: inflamació de la faringe, causada per la infecció.

-Càncer de faringe: normalment el síntoma del càncer de faringe és per l'excés de tabac.
La Organització Mundial de la Salud (OMS), diu que més del 40% dels càncers en tot el món estan relacionats amb el consum de tabac.

-Faringitis aguda: la majoria dels casos són causats per virus i bacteris comuns en el tracte respiratori, però els fongs, productes químics irritants i al·lèrgies a aliments, també poden donar lloc a símptomes.



WEBGRAFIA:


enfermedades-de-la-faringe.html


Dani Blanco Parras

Escolàpies Figueres.


3r ESO A