Introducció: L'oïda és el sentit L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.Aquesta percepció constitueix l'audició i té lloc mitjançant l'òrgan corresponent, l'orella. Posteriorment, aquest senyal és transportat a través del sistema nerviós fins a ser processat en el cervell que decideix quina resposta efectuar.
Anatomia: Anatomia de l'oïda externa: L'oïda extern, que inclou el pavelló de l'orella i el canal auditiu extern, està separat de l'orella mitjana per una estructura en forma de disc anomenada membrana timpànica (timpà).
El pavelló auricular s'uneix al capdavant mitjançant la pell i es compon principalment de cartílag, i la seva funció és ajudar a reunir les ones sonores i a fer-les passar pel canal auditiu extern. Aquest mesura aproximadament 2,5 cm i acaba en la membrana timpànica. Anatomia de l'oïda mitjana:
L'oïda mitjana es troba excavat en l'os temporal, en la denominada caixa del timpà. L'oïda mitjana és una cavitat plena d'aire que conté tres ossets: martell, enclusa i estrep, els quals es mantenen al seu lloc i es mouen mitjançant articulacions, músculs i lligaments que ajuden a la transmissió del so. Anatomia de l'oïda interna:
L'oïda interna es troba allotjat profundament en l'os temporal i està format per una sèrie d'estructures complexes que s'encarreguen de l'audició i l'equilibri de l'ésser humà.
La còclea i els canals semicirculars constitueixen el laberint ossi. Els tres canals semicirculars (posterior, superior i lateral) intervenen en l'equilibri.
La còclea és un tub ossi amb forma de cargol.
FISIOLOGiA DE L'OÏDA EXTERNA
- Pavelló auditiu
Protegeix l´oïda, condueix el so i amplia les ones sonores (freqüències 5 KHz i 6 KHz).
- Conducte auditiu extern
Transmet el so cap al timpà i provoca un efecte de ressonància en aguts
freqüències de 2KHz a 4 KHz) al mateix temps que protegeix l'oïda
gràcies a la seva forma sinusoïdal.
FISIOLOGIA DE L'OÏDA MITJANA
- Timpà i cadena oscicular
Aquest conjunt amplia les pressió i la força de la vibració sonora que
arriba a través del conducte auditiu extern, a la finestra oval (entrada
de la còclea), sobretot en freqüències greus fins a 1.500 Hz.
- Reflex estapedial
És un reflex que actua com a sistema de protecció de l'oïda interna i controlador de la pressió sonora en greus.
- Trompa d´eustaqui
La seva funció consisteix en anivellar les pressions de l'oïda mitjana
amb l'exterior i permetre la sortida del moc cap a la rinofaringe.
FISIOLOGIA DE L'OÏDA INTERNA
- Còclea
És l'òrgan receptor dels estímuls mecànics percebuts i ampliats per l'oïda mitjana.
La seva estimulació està vinculada a la forma de la còclea i a les
propietats físiques del so. Es produeix una estimulació d´una determinada freqüència a
la zona de màxima vibració.
Infeccions d'oïda: Tinnitus, una remor que s'escolta en l'oïda i que pot ser a conseqüència de sorolls forts, medicines o algunes altres causes.
Malaltia de Ménière pot resultar causa de problemes amb líquids a l'orella mitjana; seus símptomes inclouen tinnitus i vertigen.
Barotrauma de l'oïda, que és una lesió a l'orella a causa de canvis en la pressió baromètrica (aire) o de l'aigua. WEBGRAFÍA: https://medlineplus.gov/spanish/eardisorders.html https://ca.wikipedia.org/wiki/O%C3%AFda https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_auditiu http://www.audiopacks.es/audicion/empresaindex.php?idsec=89&idioma=ES_CT Aram Turró 3r d´ESO C
