Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REPRODUCCIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REPRODUCCIÓ. Mostrar tots els missatges

TROMPES DE FAL·LOPI

TROMPES DE FAL·LOPI


Les trompes de Fal·lopi

L'aparell reproductor femeni esta composat per diverses parts entre elles les trompes de Fal·lopi que conecten els ovaris amb l'uter i és l'espai on es produeix la fecundació, inici de la vida humana.

Anatomia:

Resultat d'imatges de trompes de falopi



  Anònim
https://www.thinglink.com/scene/662692943634628608

Les trompes de Fal·lopi són dos tubs prims que van de cada ovari fins a l'úter. Mesuren entre 10 i 18 cenímetres i poden arribar a ser tant gruixudes com un llapis i les parets estan recobertes de cèl·lules ciliars que ajuden a l'òvul a despleçar-se.

Estan dividides en les parts següents:

- Ampul·la: mesura de quatre a sis centímetres i va augmentant de mida a mesura que s'acosta l'infandíbul.
- Istme: És la segona part més estreta i mesura de dos a quatre centímetres
- Porció uterina o intramural: Està inclosa en el múscul uterí i és la part més estreta de la trompa.


Resultat d'imatges de trompes de falopi                             https://www.quia.com/jg/1982242list.html

                             Anonim


Fisiologia:

La funció de les trompes de Fal·lopi és l'encarregada d'aspirar o succionar l'oòcit de l'ovari cada mes, per a posteriorment, esperar durant 24-72 hores a una fecundació. Si aquesta no es produís, l'oòcit s'absorbeix, i si fecunda, la trompa permet el transport de l'oòcit fecundat cap a l'úter, gràcies a uns moviments contràctils i a unes cèl·lules ciliars que la recobreixen. El oòcit fecundat o zigot romandrà en la trompa unes 48 - 72 hores en el seu recorregut cap a l'úter, on finalment, implantarà l'embrió.

Patologia: 

Les malalties més freqüents relacionades amb les trompes de Fal·lopi són:
- L'obstrucció tubàrica: Que sol ser degut a un procés infecciós que ocasiona una fibrosi que acaba tancant la trompa

- La dilatació tubàrica o hidrosalpinx: Que es produeix per acumulació de líquid a l'interior de la trompa, habitualemente líquid serós, procedent de la mateixa mucosa de la trompa. Això passa quan el extrem final de la trompa es obstrueix i el líquid no pot sortir a l'exterior, quedant allí acumulat.
- El piosalpinx: És una acumulació de pus a l'interior de la trompa, secundari a una infecció pèlvica. Sol tenir com a conseqüència la fibrosi posterior, i la trompa closa.

- La tuberculosi genital: És una forma cada vegada menys freqüent d'afectació de les trompes per la tuberculosi, que arriba allà normalment per via sanguínia. En aquests casos no sol haver-hi més símptomes que l'esterilitat.

- Les malformacions del tracte genital femení també poden ocasionar problemes en les trompes, com la seva absència o escàs desenvolupament.

També és important dir que la major part de les malalties que tenen a veure amb les trompes de Fal·lopi són bilaterals, és a dir, que es posible que si han afectat a una trompa poden afectar a l'altre.


Webgrafia:

https://www.asproin.com/enfermedades-de-las-trompas-de-falopio/ 


 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Trompa_de_Fal%C2%B7lopi
  
Aquestes dos pàgines web són les que més m'han ajudat a fer el treball







Resultat d'imatges de logo escolapies figueres




Francesc Mora Martinez
3er ESO C








 

PENIS



EL PENIS

Imatge que representa el penis erecte.

INTRODUCCIÓ
És un òrgan copulador i genital que intervé a l'excreció urinaria i a la reproducció.

ANATOMIA
Aquest consta d'una sèrie d'òrgans que es troben en gran part fora del tronc (regió pelviana):

-Els testicles: òrgan endocrí/dues glàndules localitzades al costat del penis. Segreguen espermatozoides amb els tubs seminífers i testosterona, una hormona sexual. Dins dels tubs hi trobem les cèl·lules de Leydig (produeixen hormones sexuals) i dins d'aquests, les cèl·lules de Sertoli, que alimenten els espermatòcits. L'epidídim també el trobem als testicles i és on s'emmagatzemen els espermatozoides quan es maduren.
Imatge on veiem les parts del testicle. Foto de: Grupo radial Centro

-L'escrot: és una bossa de pell rugosa que envolta els testicles.

-El penis: l'home ejacula amb aquest òrgan, és la part que queda lliure. Està format per l'arrel i el cos. La punta del penis està format pel prepuci (doble capa de pell que cobreix el gland). Per mantenir el gland net s'ha d'enretirar el prepuci. Tenir-lo massa llarg pot provocar fimiosi.
Dibuix del penis amb les seves parts. Foto de: Boston Medical Group.


FISIOLOGIA
El penis en si té moltes funcions, com ara orinar, ejacular... Durant l'estimulació placentera, el penis reacciona  d'una manera molt específica: s'emplena de sang degut a l'excitació sexual i així pot dipositar el semen (barreja viscosa que conté espermatozoides i altres fluids) a la vagina de la dona. També serveix per expulsar orina a través de l'uretra, un tub que surt de la bufeta.

PATOLOGIA 
Els problemes en el penis poden causar dolor i afectar el funcionament sexual i la fertilitat en els homes. Exemples:
-Balanitis: inflor del prepuci i el gland del penis, causada per higiene deficient.
-Parafimosis: el prepuci queda atrapat darrere del cap del penis i no es pot tornar a posar al seu lloc.
-Epididimitis: inflamació de l'epidídim, provocada per una infecció bacteriana.

WEBGRAFIA
  • https://medlineplus.gov/spanish/penisdisorders.html
  • http://www.naturaenviu.cat/3rt4c3/3rt4c3.html
  • https://es.wikipedia.org/wiki/Pene_humano


VIOLETA SANTALÓ VEGA 
ESCOLAPIES FIGUERES

TESTICLES

Els testicles
El testicle o glàndula sexual masculina posseeix dues funcions diferents però alhora
íntimament relacionades amb la reproducció: la producció i emmagatzematge de
cèl·lules germinals masculines (espermatozoides) i la biosíntesi i secreció d'hormones
sexuals masculines (andrògens). Els primers, produïts pels túbuls seminífers, són
transportats per un sistema de canals des del testicle a l'exterior per al procés de
fertilització. Els segons, produïts en les cèl·lules intersticials de Leydig, estan
encarregats de la virilització de l'individu. Com és evident, la compartimentalització
estructural en túbuls seminífers i interstici, crea una divisió topogràfica de la doble
funció del testicle: espermatogènesi i esteroidogénesis.

L'aparell reproductor masculí està format pels testicles o gònades masculines, un
sistema de canals que inclou les vesícules seminals i glàndules sexuals accessòries
com la pròstata, a més d'unes estructures de suport com l'escrot i el penis.
Els testicles són un parell d'estructures ovoides amb un diàmetre al voltant de 5 cm,
que pesen prop de 15 g; es troben dins de les bosses escrotals per fora de la cavitat
abdominal. Els testicles es desenvolupen a partir d'estructures properes als ronyons,
localitzades per tant a la paret abdominal posterior alta. Al final de l'embaràs
descendeixen a través del canal inguinal per allotjar-se en les borses. Contenen
diversos túbuls molt retorçats denominats túbuls seminífers, on es produeixen els
espermatozoides. Aquests túbuls es continuen a través dels conductes eferents i
l'anomenada rete testis, amb l'epidídim, que és un òrgan amb forma de vírgula
localitzat al llarg de la vora posterior testicular que té tres porcions: el cap, on els
conductes eferents s'uneixen l'epidídim; el cos o porció central, i la cua, porció inferior
que desemboca al conducte deferent, de major diàmetre que els anteriors i més recte.
El conducte deferent té al voltant de 45 cm de longitud i ascendeix pel canal inguinal
fins a la cavitat pèlvica, on envolta la bufeta urinària i acaba en les butllofes que es
continuen amb els conductes ejaculadors que desemboquen en la uretra a través de la
próstata. La uretra és el conducte terminal dels sistemes reproductor i excretor, que
serveix de pas tant al semen com a l'orina. Mesura al voltant de 20 cm i es divideix en
tres parts: la uretra prostàtica de 2 a 3 cm de longitud que travessa la pròstata; la
uretra membranosa, d'1 cm, que travessa el diafragma urogenital, constituït per les
branques musculars isquiàtica i púbica, i la uretra peniana, que passa entre els cossos
cavernosos del penis i té una longitud de 15 cm fins a acabar en l'orifici uretral extern .

Hidrocele

El hidrocele consisteix en una acumulació de líquid, generalment transparent, entre el
testicle i la membrana que el recobreix (denominada vaginal).


Sol ser poc o gens dolorós, encara que pot molestar si és gran. És un procés benigne.
Es diagnostica simplement palpant. També col·locant una font de llum (llanterna) en la
seva part posterior i comprovant que el feix de llum el travessa, el que anomenem
transil·luminació positiva. També pot diagnosticar mitjançant ecografia.
Malgrat la seva benignitat sol aconsellar el seu tractament quirúrgic amb anestèsia,
local, raquídia o general, ja que és l'únic mitjà per solucionar-ho. L'estada sanatorial
sol ser d'1 dia.
Varicocele
El varicocele consisteix en la dilatació de les venes del cordó espermàtic que arriben al
testicle.
Es posa de manifest, perquè es noten més voluminoses en posició de peu i gairebé
desapareixen en anar a dormir, per reflux de la sang.
Gairebé sempre es localitzen a la banda esquerra, per raons anatòmiques d'aquestes
venes.
Solen presentar-se en nens i adults joves.
No sol fer mal, en cas contrari les molèsties no són molt intenses.

Orquitis I orquiepididimitis
És un procés inflamatori del testicle o del testicle i epidídim, conducte que es troba per
sobre del testicle en forma de dit, fi i que continua amb el conducte deferent.
És una afecció freqüent, molt dolorosa i pot produir febre alta. El testicle es troba
engrandit i dur.
Pot produir-se com complicació secundària a una infecció d'orina. Per arribada de
gèrmens via sanguínia procedents d'intestí, gola etc. Infeccions d'uretra i cateterismes
i sondatges uretrals.

Criptorquidias
Criptorquidias, significa falta de descens fins l'escrot d'un o dels dos testicles, a partir
del naixement o poc temps després.

Durant la gestació els testicles s'originen per sota dels ronyons i van descendint
progressivament. La seva falta de descens es detecta a la primera infància encara
que, de vegades, per falta d'exploracions o desconeixement, el diagnòstic es fa molt
més tard.



Es tracta d'un patiment relativament freqüent. És molt important el seu diagnòstic el
més aviat possible, ja que com més aviat posem tractament menors seran les
complicacions.

Conforme passa el temps sense que hagi baixat, el testicle va perdent el seu
desenvolupament i la possibilitat de formar espermatozoides, per això la insistència en
el diagnòstic precoç.
Torsió Testicular
Consisteix en la rotació del testicle, amb la consegüent estrangulació de les venes i
artèries del cordó espermàtic.
És un quadre molt seriós i si no és diagnosticat i tractat en les 4 primeres hores el
testicle pateix danys progressivament majors, podent arribar el testicle a atrofiar-se.
La torsió és un procés molt dolorós, d'aparició brusca que pot produir-se després d'un
esforç o sense causa desencadenant clara.
El procés és dolorós, el testicle apareix dur i la pell enrogida i edematosa.
Tumor Testicular
Hi ha diversos tipus de tumors, amb diferents tipus de malignitat o agressivitat.
Solen aparèixer en la joventut, i es manifesten per un augment de grandària i sobretot
de duresa i irregularitat de la superfície del testicle.
És fonamental el diagnòstic precoç ja que, com més aviat es conegui, més possibilitats
de curació mitjançant el tractament adequat.
Es diagnostiquen amb la palpació del testicle, ja que apareix amb unes
característiques que fan sospitar-ho. Es complementa amb analítica, especialment
marcadors tumorals i ecografia.







Nom: Diana González

Data: 15/3/18

Escolàpies Figueres

VESÍCULA SEMINAL


Les vesícules o glàndules seminals són unes glàndules productores del 60% del volum del líquid seminal situades en l'excavació pelviana. Darrere de la bufeta urinària, davant del recte i immediatament per sobre de la base de la pròstata, amb la qual estan unides pel seu extrem inferior.


El conducte de la vesícula seminal i el conducte deferent formen el conducte ejaculador, que desemboca a la uretra prostàtica.

Cada vesícula seminal és un túbul lobulat, revestit per l'epiteli secretor que secreta un material mucoide ric en fructosa i altres substàncies nutritives, així com grans quantitats de prostaglandina i fibrinogens, durant el procés d'emissió i d'ejaculació, cada vesícula seminal buida el seu contingut al conducte ejaculador, poc temps després que el conducte deferent buidi els espermatozoides. Això augmenta notablement el volum de semen ejaculat.

En alguns mamífers, la capacitat de les vesícules seminals és molt més gran, el porc senglar, per exemple, pot emetre fins a 50 vegades més líquid seminal.


Andrea Garcia Garcia
3r ESO A
15/03/18

EPIDíDIM



















Epidídim ( EcuRed )

INTRODUCCIÓ: L'epidídim és el tub conductiu que connecta els testicles amb els vasos deferents pels quals circula el semen amb els espermatozoides. Mesura uns cinc centímetres. S'hi acumulen els espermatozoides, on maduren fins que surten de l'òrgan masculí per ser expulsats al costat del semen.


ANATOMÍA:El epidídim es divideix en tres regions: cap, cos i cua. Encara que en aparença només mesura cinc centímetres, estirat comptaria  en la seva totalitat amb prop de sis metres de longitud.
 Cap: Part que rep els espermatozoides dels testicles per emmagatzemar-los. És la part més gran i apreciable de l'epidídim.
Cos: És on es produeix la maduració dels espermatozoides, que triga entre 10 i 14 dies. El revestiment de les parets d'aquesta part segrega glucogen, un polímer que ajuda a la formació dels espermatozoides, així com moltes altres substàncies que ajuden a mantenir els espermatozoides vius.
Cua: Els espermatozoides ja madurs s'emmagatzemen a la cua de l'epidídim, esperant a ser expulsats al costat del esperma o fagocitats.

FISIOLOGIA: La seva funció és rebre els espermatozoides des dels túbuls seminífers del testicle i mantenir-hi fins a la seva maduració

PATOLOGIA:La epididimitis és la inflamació de l'epidídim, un cilindre en espiral a la part posterior del testicle que guarda i transporta els espermatozoides.
  SINTOMES: Escrot inflat, avermellit o calent, mal de testicle i sensibilitat, generalment d'un costat, que sol aparèixer en forma gradual, Dolor en orinar o necessitat urgent o freqüent d'orinar, secreció del penis, sang al semen...


Epedidimitis ( Allina Health )

WEBGRAFIA: 


Imatge epidídim: https://goo.gl/images/tZpe5S



Imatge epedidimitis: https://goo.gl/images/iVxY7K



ALEXANDRA GUTIÉRREZ KOULBIK

*** Escolapies Figueres 
























BUFETA ORINÀRIA


Introducció:

La bufeta urinària és organ buit múscul-membrós que forma part del tracte urinari, que rep l'orina dels úters i l'expulsa a través de l'uretra a l'exterior del cos.

Anatomia:

Una víscera buida amb fortes parets musculars es caracteritza per la seva distensibilitat. Es un reserbori en el qual la orina que arriba pels uters s'acumula a l'interbal de les miccions.

Fisiologia:

La funció de la bufeta és emmagatzemar l'urina procedent dels ronyons per a la posterior expulsió del cos, a través de l'uretra, aquest procés és anomenat "micció".

Patologia:

Cisititis: una inflamació de la bufeta en general, causada per una infecció
Incontinència urinària: pèrduda del control de la bufeta
Bufeta hiperactiva: una afecció que fa que la bufeta 
Cistis Interstical: un problema crónic que causa dolor a la bufeta, amb urgències a orinar.

Webgrafia:

https://medlineplus.gov/spanish/bladderdiseases.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bufeta_urin%C3%A0ria
https://translate.google.com/?hl=es#es/ca/vejiga

Aleix Mallol

Escolàpies Figueres

OVARIS


Son unes glandules femenines que tenen una doble funció de formació dels òvuls  i de la secreció endocrina dels estrogens i de la progesterona . 

ANATOMIA:
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample . Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fal·lopi, l’extremitat de la qual el recobreix parcialment.L’ovari pròpiament dit comprèn dues zones; l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels fol·licles ovàrics en diversos estats de maduresa (primordial, primari, secundari, terciari i madur o fol·licle de Graaf); i l’altra, la zona medul·lar o vascular , és situada al centre de l’ovari.

FISIOLOGIA:
El cicle sexual femení són un conjunt de canvis cíclics d'unes quatre setmanes de període que es produeixen a l'organisme de les dones i que depenen de dos cicles que es troben interrelacionats entre ells: el cicle ovàric i el cicle uterí. El cicle uterí també és conegut com a cicle menstrual, i està controlat pel cicle ovàric a través de les hormones ovàriques (estrògens i progesterona).
Es considera que el cicle ovàric comença amb el primer dia de la menstruació. És llavors quan alguns fol·licles primordials comencen a créixer per influència de l'hormona fol·liculostimulant o FSH, que és secretada per la glàndula hipòfisi. Només un d'ells aconseguirà desenvolupar-se completament, esdevenint un fol·licle ovàric madur. Aquest secretarà l'oòcit secundari o òvul, provocant l'ovulació, i es transformarà en cos groc o cos luti, que va degenerant fins a la seva expulsió. Aquest cicle es considera que té tres fases: fol·licular, d'ovulació i lutial, que estan regulades per hormones.
  • Fase fol·licular: des del primer dia de la menstruació i durant dues setmanes .El fol·licle immadur madura i esdevé fol·licle de Graaf, a mesura que va sintetitzant i secretant, l'estrogen que fa que, al cicle menstrual o uterí, la capa interna de l'úter (l'endometri) es vagi fent més gruixuda.
  • Fase d'ovulació: Dura unes hores, el temps que el fol·licle madur deixa anar l'òvul per la trompa de Fal·lopi, per on és transportat fins a l'úter .
  • Fase lutial: Dura unes dues setmanes a partir de l'ovulació .Després de l'ovulació les cèl·lules restants del fol·licle ovàric madur formen una estructura que s'anomena cos luti, que és el que actua durant aquesta fase. El cos luti sintetitza i segrega hormones femenines
PATOLOGIA:
L'endometriosi: consisteix en l'aparició i creixement de teixit endometrial fora de l'úter, sobretot en la cavitat pèlvica com en els ovaris.


El quist ovàric: és una bossa amb líquid al seu interior que esel forma en propi ovari o al voltant d'ell.
Els ovaris poliquístics: consisteixen en la presència
de nombrosos fol•licles en els ovaris de la dona.
El càncer d'ovari és un tumor maligne que neix en qualsevol de les parts de l'ovari.

WEBGRAFIA:
https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ncer_d%27ovari
http://www.drtorres.net/ginecologia/malalties-dovaris/
https://es.slideshare.net//ovarios-presentacion
https://barcelonaivf.com/endometriosis-y-sus-sintomas/
ALBERT DONOSO 3ER ESO A


HIPÒFISI

La hipòfisi o glàndula pituïtària, és la glàndula endocrina més important de l’organisme que s’allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l’os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta l’hipòtalem pel tronc pituïtari o tronc hipofisari. Alhora, està controlada per l’hipotàlem.

La hipòfisi segrega diversos tipus d'hormones:                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                   
-L'hormona del creixement i l’hormona luteïnitzant (LH) que estimula la maduració dels òvuls en el sexe femení i provoca secreció de testosterona en el sexe masculí. 

-L'hormona fol·licle estimulant (FSH) que estimula els fol·licles ovàrics en les dones i la maduració espermàtica en els homes.
 
ANATOMIA

Té un pes aproximat de 50 cg i consta de tres parts:
  • Lòbul anterior  o hipòfisi anterior, que procedeix embriològicament d'un esbós faringi i segrega hormones.
  • L'hipòfisi mitjana, que produeix dos polipèptids anomenats melanotropines o hormones estimulants dels melanòcits (HEM) que augmenten la síntesi de melanina de les cèl·lules de la pell.
  • Lòbul posterior o neurohipòfisi, que procedeix del  diencèfal, al qual queda unit a través del tronc hipofisari, i actua com a magatzem d'hormones.
FISIOLOGIA

Els dos lòbuls tenen activitat pròpia, essent responsable cada un de la secreció d'hormones.
El lòbul anterior segrega:
  • L’hormona del creixement o somatotropina.
  • L’hormona estimulant de la tiroide o tirotropina.
  • L’hormona que és produeix en resposta a l´estrès biològic o  corticotropina.
  • L’hormona que regula el desenvolupament, el creixement, la maduració puberal i els processos reproductius del cos o hormona fol·liculoestimulant.
  • L’hormona luteostimulant que és segrega de manera intermitent i un augment d’aquesta desencadena l’ovulació en la dona, fet que li servirà d’indicador per si es vol quedar embarassada.  
El lòbul posterior segrega:
  • L’hormona de l’oxitocina actua de neurotransmissor en el cervell i s’allibera principalment durant el part d’una dona, facilitant el procés de naixement i l’alletament.
  •  L’hormona antidiürètica fa que els ronyons conservin aigua mitjançant la concentració d'orina i la reducció del seu volum, estimulant la reabsorció d'aigua. 

                                                     Què estimula l'hipòfisi
PATOLOGIA

Els processos que afecten a l’hipòfisi els podríem dividir entre:
  • Tumors (adenomes) que produeixen hiperfunció: per ex. Acromegàlia (excés de producció de l’hormona de creixement).
  • Hipofunció de l’hipòfisi, la falta d’hormones a la sang, degut a una operació quirúrgica o bé després d’un traumatisme craneoencefàlic.
  • Dèficit de l’hormona de creixement de l’adult que produeix pèrdua muscular, cansament i augment de greix abdominal.
WEBGRAFIA .:


DÚNIA GAMEIRO 3º ESO A