RELACIÓ
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RELACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RELACIÓ. Mostrar tots els missatges

El recte

EL RECTE


Podem dir que el recte és un segment que constitueix l'últim tram del tub digestiu. Medeix 12cm aproximadament, 5 dels cuals corresponen a l'ampolla rectal. Està constituït pel múscul esfínter voluntari (esfínter extern de l'anus), recobert de mucosa, i es tracta d'una obertura a través de la qual els materials de rebuig de la digestió (excrements) surten del cos.


ANATOMIA:
El recte en els humans esta situat a la línea mitja del cos.
Es troba relacionat, pels costats, amb el múscul esfínter extern, amb les fosses isquiorrectales i amb els elevadors de l'anus, per darrere amb el rafe anococcígeo i amb els fascicles musculars que en ell s'insereixen i per davant amb la uretra ( en l'home) o amb la vagina (en la dona).El conducte anal està format per un aparell muscular i per pell modificada. A l'àrea anal, els borrissols apareixen a partir de la línia anoperineal; generalment estan més desenvolupats en l'home que en la dona. En els humans, durant la pubertat i l'adolescència augmenten els nivells d'andrògens (hormones sexuals masculines). Els fol·licles de borrissol responen a aquest augment, principalment al de la testosterona i els seus derivats, el que provoca el creixement del borrissol androgènic en el cos.


FISIOLOGIA: 

El recte normalment està buit però si s'omple, la seva adaptabilitat li permet retardar el buidatge de la femta que contingui.
El mecanisme de defecació depèn especialment de l'activitat motora del còlon, que presenta diverses etapes: 





-Contraccions segmentàries, no propulsivas, del contingut intestinal.

-Contraccions peristàltiques propulsivas, per al trasllat del bol fecal cap al còlon esquerre.

-Contraccions segmentàries, no propulsivas, que faciliten la reabsorció del contingut intestinal.
PATOLOGIA:
El recte és un dels òrgans més importants en la defecació humana.L'ampolla rectal serveix com emmagatzematge temporal de






la femta, pel fet que les parets rectals es distenen quan s'acumulen els excrements al seu interior.








Quan el recte està ple, la pressió intrarrectal empeny a les parets del canal anal, el recte s'escurça i les ones peristàltiques propulsen la femta 


cap a l'anus. Els esfínters intern i extern s'obren pels músculs del sòl pèlvic, permetent la sortida dels excrements a l'exterior.


WEBGRAFIA:
https://es.wikipedia.org/wiki/Recto#Fisiolog%C3%ADa_del_recto
https://www.salud.mapfre.es/salud-familiar/mayores/enfermedades-mayores/anatomia-y-fisiologia-ano-rectal/


NADIA HADRI
            

















segmentàries, no propulsivas, que faciliten la reabsorció del contingut intestinal

ARTICULACIONS




Introducció:
Una articulació és el conjunt de teixits o elements que intervénen en la unió de dos o més ossos, de manera que impedeix que se separin. Permeten els moviments normals i eviten els anormals. Es poden dividir en tres grups: fixes (crani), mòbils (colze, genoll,...) i semimòbils (vèrtebres).


Anatomia:
En anatomia, una articulació o desllorigador és el conjunt d'estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos. La part de l'anatomia que s'encarrega de l'estudi de les articulacions és l'artrologia. Morfològicament, els diferents tipus d'articulacions es classifiquen segons el teixit que les uneix: fibroses, cartilaginoses o sinovials. Fisiològicament, el cos humà té diversos tipus d'articulacions, com la sinartrosi (no mòbil), símfisi (amb moviment monoaxial) i diartrosi (major amplitud o complexitat de moviment).
Una diartrosi, un tipus d'articulació.

Fisiologia:
Els extrems dels ossos que formen les articulacions amb moviment estan constituïts per un tipus especial de teixit ossi, anomenat teixit cartilaginós, que és més tou i amb la superfície llisa. D’aquesta manera, un extrem pot lliscar sobre l’extrem de l’altre ós. Per unir els óssos que formen les articulacions hi ha unes tires elàstiques que ajuden a mantenir la superfície de contacte entre els ossos i a limitar l’amplitud del moviment, de forma que els ossos es mantinguin al seu lloc, són els lligaments.
Entre mig dels óssos que formen les articulacions hi ha la bossa sinovial, que està plena de líquid sinovial. La seva funció és la d’actur com a coixí i facilitar el moviment. Aquesta bossa suporta durant tot el dia el pes del cos i la força del moviment, per la qual cosa, a mesura que passa el dia es va aixafant, però durant les hores que estem dormint es va recuperant i a l’endemà ja està completament recuperada i disposada a tornar a treballar tot el dia.
Patologia:
La patologia de les articulacions són les dferentes malaltiss que poden tenirles articulacins:
  • Capsulitis adhesiva:l’espatlla queda inflamada
  • Sindrome de plica: la plica sinovial s’inflama i causa problemes mecànics al genoll
Webgrafia:
Introducció:

Anatomia:

Fisiologia:

Patologia:
  1. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0psula_articular
Imatges:

Laura Burcet Llorens
Escolapies Figueres

Logo


SISTEMA LÍMBIC-HIPOTÀLEM

Diferents parts del sistema límbic
 EL SISTEMA LÍMBIC

El sistema límbic és un conjunt d'estructures que hi ha a l'interior de cervell que donen suport a una vareitat de fenòmens relacionats amb les nostres accions diàries: respiració, circulació... i també a les emocions com la ràbia, la tristesa, la satisfacció...

Des de l'antiguitat sempre es va intentar entendre el cervell humà i les emocions. A la dècada del 1850 Paul Broca un anatomista francès va dirigir-se amb el nom de límbic una àrea de l'escorça cerebral.

 ANATOMIA:
El sistema límbic està format per diferents estructures les 3 principals són...

- HIPOTÀLEM: Situtat a la base de l'encèfal, és una estructura petita però composta per multitud de nuclis i fibres que resulten essencials per la nostra supervivència. Pesa al voltant de 4 grs.

- HIPOCAMP: És una estructura situada en el lòbul temporal que té una forma característica de caballet de mar. És una de les regioh ns més ancestrals de l'encèfal humà, és la principal estructura lligada a l'hipotàlem en la regulació dels processos bàsics de la nostra supervivència.

  - AMÍGDALA: Està situada en el ventricle lateraldel lòbul temporal, forma part de l'anomenat cervell profund (instint de supervivència).
...

FISIOLOGIA:
Totes les estructures esmentades tenen una funció relacionada amb les emocions i els instints primaris però cada òrgan té una funció molt especialitzada.

-HIPOTÀLEM:
La seva funció principal és la homeostasis, és el procés de tornar alguna cosa a la seva neutralitat, al seu punt de partida.
 Organitza les conductes més importants lligades a la supervivència; lluita , alimentació, fugida i reproducció. Aquest funciona com un termostat, quan falten o sobren hormones d'un tipus a la sang, ell dòna l'ordre a l'òrgan productor d'aquesta hormona. Per exemple rep estímuls dels nervis de l'olfacte, aquests estímuls són informació que ajuda a regular la gana i la sexualitat.
També té uns propis receptors que informen sobre la temperatura de la sang i d'altres aspectes.
 D'altra banda té molt a veure amb  la glàndula pituïtariua els quals estan connectats químic i nerviosament, aquesta glàndula és de gran importància en la regulació del creixement i el metabolisme, per tant, l'hipotàlem hi té un gran paper regulador d'hormones.  

-HIPOCAMP: 
És un element tant important que sense ell no podriem tenir una identitat pròpia perquè és una àrea essencial pel bon funcionament de la memòria. En concret la memòria remota, aquella que ens permet recordar el que ha succeït en el passat, per tant, el que crea la nostra personalitat en base les experiències.
És el principal encarregat de la memoria emocional, això signigica que, cada experiència viscuda és filtrada per l'hipocamp que, juntament amb l'hipotàlem podem afegir emocions en aquests records.


-AMÍGDALA: 
Té un paper fonamental en el procesament emocional, l'aprenentatge i la modulació de l'atenció.
Rep una gran varietat d'estimuls sensorials, les cèl·lules d'aquesta glàndula poden respondre selectivament a aquests estímuls. La seva funció principal és la d'integrar les emocions corresponents a cada impuls rebut, també permet la inhibició de l'estímul.

PATOLOGIA
Hi ha una varietat de malalties que són causades per la degeneració de les diferens estructures del sistema límbic

´-ALZHEIMER: Es produeix per la degeneració de l'hipocamp, fet que fa que es perdin records.
-AMNESIA: És la pèrdua parcial o total de la memòria causada per l'afectació de l'hipocamp.
-ALEXITIMIA: Incapacitat d'expressar y reconèixer emocions d'un mateix o d'una altra persona.


WEBGRAFIA:
Dr. Mayorga i Dra.Ouassou (2014) El sistema límbic. Trobat a

Lorena Vara González,(2015) El sistema límbica: ¿qué es y cómo funciona? Trobat a

Lara Wilson Barra, Sistema Límbico. Trobat a

Dr. C. George Boeree, (2002-2009) Limbic System. Trobat a

 Adrián Triglia, El sistema limbico. Trobat a



Mariona Carbó
3r ESO C
Escolàpies Figueres.

CERVELL

JOEL CAHIS
                                               EL CERVELL





parts cervell

- El cervell  és un òrgan, i el centre que supervisa el sistema nerviós central de tots els invertebrats  i vertebrats.  El cervell es troba al interior del cap i està protegit per al crani.
-Anatomia

El cervell posterior
és l'estructura més antiga i menys evolucionada, present en tots els vertebrats . És l'encarregat de regular les funcions bàsiques per a la supervivència i el control del moviment. 
Tàlem: És com una estació de retransmissió del cervell: transmet la majoria dels senyals sensorials percebuts (auditius, visuals i tàctils).
Hipotàlem: És una glàndula situada a la zona central de la base del cervell que té un paper molt important en la regulació de les emocions .

 -Dintre totes les parts que té el cervell també si poden influir els plecs, la capa de teixit gris etc...
el hemisferi central: esquerra produir i compendre llenguatge
hemisferi dret: percepciona sons com la música etc...
lòbul occipital: reben i analitzen les informacions visuals
  lòbul temporal: sensacions visuals auditives
 lòbul frontal: moviments voluntari musclus i també el llenguatge
 lòbul parietal: se associen amb el tacte i equilibri

Les quatre divisions cervell
Fisiologia
el cervell és l’ encarregat de coordinar i controlar totes les tasques tan voluntàries com involuntàries. Tota aquesta informació es mou per les neurones. El cervell produeix senyals elèctrics que són generats per neurotransmissors. Aquestes neurones estan unides per sinapsis. El cervell és el encarregat de rebre les informacions de tit el cos com per exemple la vista és a dir analitza la informació i acte següent formula una resposta ràpida


areas funcionals escorça cerebral
Patologia

El cervell és molt delicat i com el cor si falla pots arribar a morir o pots tenir un problema  com els oblits de memòria etc... les enfermatats bàsiques són el Alzheimer el Parkinson el síndrome de down aquestes enfermatats estan relacionades amb problemes del cervell.










Webgrafia: http://www.rdnattural.es/blog/el-cerebro/  , https://www.cognifit.com/ca/parts-del-cervell , 













GLÀNDULA MAMÀRIA



Què és?
La glàndula mamària és un tipus d'òrgan que tenen tots els mamífers, on es produeix la llet per poder alimentar a les cries o fills durant les primeres setmanes o mesos de vida. 
Aquesta llet, que la glàndula produeix, la deixa anar a través dels bulbs, que s'agrupen per formar lobels. Aquestes estructures estàn conectades per uns tubs anomenats ductes, aquests s'ajunten amb altres de més grans, fins arribar al mugró.
En la pubertat és quan comença el procés de maduració, és a dir, que aquesta creix.


Quines són les parts d'aquesta glàndula?

Les parts d'aquesta glàndula es  poden diferènciar molt bé en questa imatge.

- L'areola: És una mica més aspre que la resta de la pell, en ella es troben els conductes de les glàndules mamàries

- Ductes de llet: És el lloc per on pasarà la llet que sortirà per les múltiples opertures que te el mugró.

- Glàndula que produeix llet: És la glàndula que produeix la llet i pasarà pels ductes de llet fins arribar al mugró.

- Teixit gras: La glàndula mamària està formada per grasa acumulada.


Quin tipus d'enfermetats patològiques pot tenir aquesta glàndula?

- Processos inflamatoris d'etiologia diversa.
- Evolució aguda, subaiguda o crónica.
- Aguda: necros, congestió o abscessos.
- Crónica: infiltrat inflopasmocitari i fibrosi
- Autoinmune: matisi de cèl·lules plasmàtiques, mastopatía diabètica, mastopatíes fibroquístiques.


Webgrafia.

- Glàndula mamària: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%A0ndula_mam%C3%A0ria

-Com és la glàndula mamària?: https://rochepacientes.es/quieres-saber-como-es-una-glandula-mamaria/

-Patologies de la glàndula mamària: https://es.slideshare.net/Ikana44/patologa-mamaria

- (Imatge) Parts de la glàndula mamària: https://www.google.es/search?q=partes+del+de+la+glandula+mamaria&rlz=1C1GGRV_enES759ES759&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjr36jW2-zZAhUE1RQKHSMyCCUQ_AUICigB&biw=1366&bih=662#imgrc=_




Erika Gonzalez Fuentes.



















CERVELL

CERVELL
Resultat d'imatges de CERVELL

Introducció: El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats. El cervell pot ser extremadament complex; l'humà té aproximadament 86.000 milions de neurones. Controla i coordina el comportament i les funcions mentals.

Anatomia: Els nervis del cervell  s'originen a nivell de la medul·la espinal (nervis espinals), n'hi ha uns quants, anomenats parells cranials, que s'encarreguen d'innervar el cap, de manera que alguns d'aquests són responsables de la percepció sensitiva de la vista, l'oïda, l'olfacte, l'equilibri, el tacte i el gust. N'hi ha dotze, que s'anomenen amb nombres romans i seguint l'ordre establert pel lloc d'origen, de manera que el 1r parell (parell I) neix de la zona olfactiva i el XII a nivell del bulb raquidi.
En el cervell dels cordats s'hi pot distingir:
  • Diencèfal
    • Epitàlem o glàndula pineal
    • Tàlem
    • Hipotàlem
    • Hipòfisi o glàndula pituïtària
  • Telencèfal
    • Arquipal·li
      • Gangli basal
        • Nucli caudat
        • Substància negra
        • Cos estriat
    • Paleopal·li
      • Escorça piriforme
      • Bulb olfactori
      • Amígdala
    • Neopal·li
      • Escorça cerebral amb diversos lòbuls cerebrals
        • Lòbul frontal
        • Lòbul temporal
        • Lòbul parietal
        • Lòbul occipital
        • Ínsula de Reïl
        • Escorça cingolada 

Fisiologia: El cervell humà consta d'uns cent mil milions de neurones, enllaçada, cadascuna, amb unes 10.000 neurones més. El cervell està format per l'anomenada substància grisa, formada pel conjunt de cossos neuronals. Majoritàriament, es troba a la capa exterior del cervell, també anomenada escorça cerebral, còrtex o corfa, tot i que també se'n troba formant uns agrupaments anomenats nuclis, que tenen funcions específiques. 

Patologia: El cervell, juntament amb el cor, és un dels dos òrgans més importants del cos humà. Una pèrdua de funcionalitat d'algun d'aquests dos òrgans porta a la mort. D'altra banda, els danys en el cervell causen pèrdues d'intel·ligència, memòria i control del cos. En la major part dels casos, aquests danys solen ser a causa d'inflamacions, edemes, o impactes al cap. Els accidents cerebrovasculars produïts pel bloqueig de vasos sanguinis del cervell són també una causa important de mort i dany cerebral.

Webgrafia: 
  • https://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell
  • https://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell#Anatomia
  • https://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell#Histologia
  • https://ca.wikipedia.org/wiki/Cervell#Patologia
  • http://www.cccb.org/ca/marc/fitxa/el-cervell/45536


ISAAC CORTÉS BLANCO

Escolàpies Figueres
Resultat d'imatges de escolapies figueres

Subscriure's a: Missatges (Atom)