Les trompes de Fal·lopi
L'aparell reproductor femeni esta composat per diverses parts entre elles les trompes de Fal·lopi que conecten els ovaris amb l'uter i és l'espai on es produeix la fecundació, inici de la vida humana.
Anatomia:
Anònim
https://www.thinglink.com/scene/662692943634628608
Les trompes de Fal·lopi són dos tubs prims que van de cada ovari fins a l'úter. Mesuren entre 10 i 18 cenímetres i poden arribar a ser tant gruixudes com un llapis i les parets estan recobertes de cèl·lules ciliars que ajuden a l'òvul a despleçar-se.
Estan dividides en les parts següents:
- Ampul·la: mesura de quatre a sis centímetres i va augmentant de mida a mesura que s'acosta l'infandíbul.
- Istme: És la segona part més estreta i mesura de dos a quatre centímetres
- Porció uterina o intramural: Està inclosa en el múscul uterí i és la part més estreta de la trompa.
https://www.quia.com/jg/1982242list.html
Anonim
Fisiologia:
La funció de les trompes de Fal·lopi és l'encarregada d'aspirar o succionar l'oòcit de l'ovari cada mes, per a posteriorment, esperar durant 24-72 hores a una fecundació. Si aquesta no es produís, l'oòcit s'absorbeix, i si fecunda, la trompa permet el transport de l'oòcit fecundat cap a l'úter, gràcies a uns moviments contràctils i a unes cèl·lules ciliars que la recobreixen. El oòcit fecundat o zigot romandrà en la trompa unes 48 - 72 hores en el seu recorregut cap a l'úter, on finalment, implantarà l'embrió.
Patologia:
Les malalties més freqüents relacionades amb les trompes de Fal·lopi són:
- L'obstrucció tubàrica: Que sol ser degut a un procés infecciós que ocasiona una fibrosi que acaba tancant la trompa
- La
dilatació tubàrica o hidrosalpinx: Que es produeix per acumulació de
líquid a l'interior de la trompa, habitualemente líquid serós, procedent
de la mateixa mucosa de la trompa. Això passa quan el extrem final de la trompa es obstrueix i el líquid no pot sortir a l'exterior, quedant allí acumulat.
- El piosalpinx: És una acumulació de pus a l'interior de la trompa, secundari a una infecció pèlvica. Sol tenir com a conseqüència la fibrosi posterior, i la trompa closa.
- La
tuberculosi genital: És una forma cada vegada menys freqüent d'afectació
de les trompes per la tuberculosi, que arriba allà normalment per via
sanguínia. En aquests casos no sol haver-hi més símptomes que l'esterilitat.
- Les
malformacions del tracte genital femení també poden ocasionar problemes
en les trompes, com la seva absència o escàs desenvolupament.
També és important dir que la major part de les malalties que tenen a veure amb les trompes de Fal·lopi són bilaterals, és a dir, que es posible que si han afectat a una trompa poden afectar a l'altre.
https://www.asproin.com/enfermedades-de-las-trompas-de-falopio/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Trompa_de_Fal%C2%B7lopi
Aquestes dos pàgines web són les que més m'han ajudat a fer el treball
Francesc Mora Martinez
3er ESO C