COR



El cor és l'òrgan muscular força complex, que impulsa la sang a través dels vasos sanguinis del sistema  circulatori el qual proporciona a les cèl·lules de tot l'organisme oxigen i nutrients.
Es divideix en quatre cambres: l'atri dret, l'atri esquerre, el ventricle dret i el ventricle esquerre. En altres espècies només s'els hi distigeix un atri i un ventricle, o  te tres cambres. El flux de sang  només té un sentit, gràcies a la presència de les vàlvules cardíaques. Te dos moviments complementaris, la sístole, o contracció, i la diàstole, o relaxació. La sang surt del cor sempre a través de les artèries,  hi torna a entrar a través de les venes.

Funcionament del cor


ANATOMIA

Es troba entre els pulmons envoltat per un sac protector, el pericardi, aquest conté una petita quantitat de líquid amortidor. Les seves divisions internes són determinades per les:



  • Aurícules: Són  les cambres cardíaques, situades a la meitat superior d'aquest, que reben sang de venes o artèries i l'envien al ventricle cardíac adjacent. Els humans amb un sistema circulatori doble en tenen dues: L'aurícula dreta i l'auícula esquerra

  • Ventrícles: Són aquelles cavitats dins del cor, que durant la seva contracció bomben la sang al sistema circulatori. Hi ha dos ventricles: el ventricle dret  que bomba la sang en la circulació pulmonar, i el ventricle esquerre que bomba la sang en la circulació sistemàtica a través de l'aorta per a la resta del cos. Tenen parets més gruixudes que les aurícules, i per tant poden suportar una pressió més alta de la sang. La comparació dels ventricles esquerre i dret, el ventricle esquerre té parets més gruixudes, ja que necessita bombar la sang a tot el cos.

    Internament, el cor també està constituït per tres capes diferents: l'epicardi, el miocardi i l'endocardi. Pesa una mitjana en les femelles de 250-300g i entre 300-450 en mascles. Consta de 3 capes internes: 
  • Epicardi: La capa externa de teixit del cor, consta d'una part interior. El seu principal component és el teixit conjuntiu i funciona com una capa protectora. El pericardi interior produeix el líquid pericàrdic, que ajuda el moviment entre les capes interior i exterior del pericardi.
  • Miocardi: O múscul cardíac , és el teixit muscular del cor. És l'encarregat de bombar la sang pel sistema circulatori a través de les contraccions. Conté una xarxa abundant de capil·lars per cobrir les necessitats energètiques. Funciona involuntària i rítmicament i sense tenir estimulació nerviosa.
  • L'endocardi:  És una membrana que recobreix internament les aurícules i els ventrícles. L'endocardi és gruixut en les aurícules i presenta tres capes:

  • Capa interna o endotelial medusa positiva
  • Capa intermèdia o subendotelial.    
  • Capa externa o subendocàrdica.
Distribució interna del cor




FISIOLOGIA

La funció principal del cor és impulsar la sang per a totes les zones del cos. La sang recull oxigen mentre travessa els pulmons i posteriorment passa pel cor, i llavors és propulsat a totes les zones del cos, llavors viatge a través del cos, totes les propietats que tenia la sang aquesta les ha perdudes així que torna el cor per tal de tornar a obtener totes les propietats i així repetitivament.


PATOLOGIA
Les malalties cardiovasculars són totes aquelles malalties que afecten el cor o els vasos sanguinis(artèries i venes).  Les més freqüents són:


  • Hipertensió arterial (HTA): És una malatia crònica que consisteix en una elevació persistent de la pressió o tensió arterial.

  • Arterioscleriosi: És un engruiximent i enduriment de les parets de les artèries, així com una disminució de la seva elasticitat. És un procés involutiu natural, encara que es pot accelerar amb el consum exagerta de greixos o colesterol.

  • Cardiopatía isquémica/ angina del pit i infart del miocardi: És una malatia del cor causada per la pèrdua de l'equilibri entre l'aport d'oxigen al miocardi i la demanda d'aquest teixit.

  • Ictus: Aquest és un a malaltia produïda per  la circulació cerebral, es produeix una lesió irreversible en el cervell a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.



WEBGRAFIA


Mariona Font


Escolàpies Figueres.
3er ESO B











Previous
Next Post »