INTRODUCCIÓ:
El bulb raquidi és una estructura
molt resistent que sovint pot continuar activa per a assegurar les funcions
vitals per a la supervivència (batecs del cor i respiració) fins i tot quan hi ha una aturada
total del cervell.
ANATOMIA:
El bulb raquidi es pot dividir en tres parts:
1. Piràmides bulbars i decussació piramidal
Denominades així per la seva forma, en les
piràmides del bulb raquidi es localitzen els feixos de fibres nervioses que
connecten l'escorça amb el bulb i l'espina dorsal. Així doncs, és en aquesta
zona on es connecta el cervell amb la resta de l'organisme, enviant informació
motora cap a fibres musculars repartides per tot l'organisme.
2. Lemniscos i decussació lemniscal
Els lemniscos són feixos de fibres nervioses
la funció, igual que en el cas de les piràmides, és la de transmetre la
informació entre encèfal, concretament el tàlem, i medul·la espinal. En aquesta
cas, però, la informació que porten és principalment de tipus sensorial.
3. Complex oliverar
El complex olivar és una estructura situada
al tronc de l'encèfal, estant part en la protuberància i part en el bulb
raquidi. La regió present en el bulb connecta amb el cerebel, estant vinculada
al control de la motricitat. També s'ha vinculat amb la visió.
FISIOLOGIA:
En el bulb raquidi hi ha nuclis que controlen
automàticament, sense que hàgim de pensar conscientment a fer-ho, les funcions
bàsiques vitals que es necessiten per a la supervivència: la respiració, la digestió,
la regulació cardiovascular, etc.
Entre les
funcions del bulb raquidi, es troba la transmissió d'impulsos des de la
medul·la espinal al cervell i el control d'activitats respiratòries,
gastrointestinals, cardíaques i vasoconstrictores. La transmissió dels impulsos
es produeix a través de diverses fibres nervioses, tant ascendents com
descendents.
El bulb raquidi
regula la secreció de sucs digestius i compleix amb funcions reflexes com la
deglució, la tos, l'esternut i el vòmit, entre moltes altres.
PATOLOGIA:
Hi ha diversos
problemes de salut que pot afectar de manera contundent a l'esmentat bulb
raquidi. En concret, les malalties més habituals i greus que danyen
contundentment aquesta part de l'encèfal que ens ocupa són les següents:
• L'atròfia
multisistèmica. De tipus neurodegeneratiu és aquesta que té una causa desconeguda
i que sol produir-se en adults.
• L'esclerosi
lateral amiotròfica. Una de les malalties més freqüents pel que fa a l'afecció
del bulb raquidi és aquesta que es tradueix en el que seria una atròfia i
posterior degeneració del que són les fibres cortico-espinals.
• L'esclerosi
múltiple. No té cura i és habitual que aparegui en dones amb edats compreses
entre els 20 i els 40 anys. La principal conseqüència de la mateixa és la
disminució notable de la mobilitat, tot i que pot degenerar fins i tot en
invalidesa absoluta.
• La malaltia de
Behçet. Úlceres de diversa índole i també lesions de classe nodular són les
principals manifestacions d'aquella.
• El càncer del
bulb raquidi. Presenta diversos tractaments com ara la cirurgia o la
quimioteràpia. Problemes de visió o audició, vòmits, debilitat o fins i tot
ensopiment són alguns dels símptomes que presenta.
WEBGRAFIA:
Sandra Bel Vilà
Escolàpies Figueres.
